Video història India a grans trets

He trobat aquest video a artehistoria.com on mostra a grans trets (8 minuts) l història i els moviments artístics de la India al llarg dels segles. Esta molt bé per a fer una petita introducció, és més amè i visual que no pas un text, i s'aprèn més.
Que el disfruteu! ;)

hinduisme III

L’Art hindú és un art no didàctic. Per exemple, la decoració arquitectònica es planteja per adorar al déus del temple no pas pels fidels, doncs el temple és la casa del déu (a diferència del cristianisme on les esglésies es decoraven per a què el lector fidel i analfabet conegués la història de Crist).
La funció dels tres déus ja coneguts són:
Brama = creador
Visnu = conservador, vetllador
Siva = destructor-renovador. Això és perquè el cristianisme concep un món lineal que s'acabarà amb el judici final on les ànimes cristianes es jutjaran pels actes de la vida. En moltes tradicions, com l'hinduisme, el temps és cíclic, comença una vida fins que aquesta s'acabava per donar pas a una altra vida. Per tant, per a ells, la mort és un renaixement, la destrucció porta a la creació.
Hi ha un concepte curiós que és el d'avatar.
Avatar= manifestacions del déu en forma humana o animal. Visnu li dóna una gran importància als seus avatars, a destacar: Krishna.
El déus destaquen en les representacions artístiques per la representació simbòlica dels seus “poders” mitjançant atributs, gestos, i vehicles particulars de cadascun d'ells.
Ex: Siva té el trident, el tambor, un collar de calaveres, i el seu vehicle és un toro.
Les diferents maneres de representar la tríade:
Trimurti: significa les tres divinitats amb els seus atributs: el rosari, el bol d'aigua, la massa, el disc, el bastó amb el crani, i el trident
Hari-hara-pitamba: un sol cos amb tres caps i sis braços amb els seus atributs.
Ekapada-Murti: Siva de cos sencer i que dels seus costats li surten Brama i Visnu. Normalment està sostingut sobre una sola cama (en té dues, però se sosté en una!!)

Hinduisme II

En la tradició hindú hi ha 3 déus principals: Brama, Visnu, i Siva, que representen els tres estats de la vida i del cosmos: naixement, vida i mort.
Junt a aquests déus masculines hi ha les seves esposes respectives, la part femenina d’aquests conceptes: Sarasvati, Parvati, Lakshmi, així com els seus fills respectius representats en forma humana, animal…
Aquests déus tenen característiques pròpies que els identifiquen.
Brama: té quatre caps i porta el llibre dels vedas a les mans
Saravasti: (la seva esposa): toca una mena de llaüt anomenat venna
Visnu: porta a les mans una petxina, un disc, una massa, i una flor.
Lakshmi (esposa): porta dos flor de loto
Siva i Parvati: porten un trident, una destral, una lluna menguant, i una serp.

Tot això té un significant molt profund que a través de la cultura popular amb interpretacions antropomorfes representen una filosofia espiritual molt evolucionada i estrictament monoteista, per el qual l’univers es el producte de la interacció continua d’allò masculí i allò femení i que la vida és el vehicle que possibilita el principi creador i es manifesta en reencarnacions. Les castes serien la manifestació material dels estats de consciència en els quals els actes per les seves característiques ètiques ens van adelatant o atrassant en l’avenç de l’estat diví.

Així doncs, avui hem après a:
-identificar a 6 dels dues principals
- la importància de la unió entre el principi femení i masculí per a la creació
- les castes es justifiquen en les reencarnacions

I demà, una altre llisó ;)

Llibres sobre el pensament!

Todo lo que somos es el resultado de lo que hemos pensado; está fundado en nuestros pensamientos y está hecho de nuestros pensamientos. Siddartha Gautama

Avui dilluns m’agradaria parlar de tres llibres molt bons.

El primer de tot, usted puede sanar su vida de Louis L.Hay, el segon, el Secreto, de Rhonda byrne, i el tercer ¿Quien se ha llevado mi queso? de Spencer Johnson.

El primer me’l vaig llegir després que una amiga me’l recomanés. Mai havia llegit cap llibre d’aquest tipus però vaig pensar: pot estar bé. Quina sorpresa va ser la meva al descobrir que aquest llibre “d’autoajuda” el que feia era injectar en la teva ment pensaments positius com a mètode per millorar el teu dia a dia.

El secret, et parla de la llei d’atracció, que recau en què tot el que la teva ment projecte té tendència a realitzar-se. Crec recordar que un llibre de Paulo Coelo parlava d’això (El alquimista???).

I ¿quien se ha llevado mi queso? parla d’una idea diferent però semblant. Parla del comportament de les persones vers els canvis de la vida. Si he de recomanar algun, sense dubte recomanaria aquest últim doncs és molt didàctic, molt primet (es llegeix en una tarda) i aprens molt sobre tu mateix.

Per què poso aquests tres llibres en un blog sobre Asia? Un dia un amic em va preguntar que perquè era budista. Jo li vaig contestar que no és que fos budista sinó que un dia em vaig adonar que bona part del que creia coincidia amb fonaments budistes. La frase que pronuncià buddha és un reflex del que la psicologia actual ens vol transmetre per superar la gran malaltia moderna occidental: la infelicitat.

Així doncs, i tal i com va dir el Dalai Lama quan el Lama d’un monestir de Barcelona li preguntà sobre la seva creació: No facis gent budista, fes homes de pau.

:)