hinduisme III

L’Art hindú és un art no didàctic. Per exemple, la decoració arquitectònica es planteja per adorar al déus del temple no pas pels fidels, doncs el temple és la casa del déu (a diferència del cristianisme on les esglésies es decoraven per a què el lector fidel i analfabet conegués la història de Crist).
La funció dels tres déus ja coneguts són:
Brama = creador
Visnu = conservador, vetllador
Siva = destructor-renovador. Això és perquè el cristianisme concep un món lineal que s'acabarà amb el judici final on les ànimes cristianes es jutjaran pels actes de la vida. En moltes tradicions, com l'hinduisme, el temps és cíclic, comença una vida fins que aquesta s'acabava per donar pas a una altra vida. Per tant, per a ells, la mort és un renaixement, la destrucció porta a la creació.
Hi ha un concepte curiós que és el d'avatar.
Avatar= manifestacions del déu en forma humana o animal. Visnu li dóna una gran importància als seus avatars, a destacar: Krishna.
El déus destaquen en les representacions artístiques per la representació simbòlica dels seus “poders” mitjançant atributs, gestos, i vehicles particulars de cadascun d'ells.
Ex: Siva té el trident, el tambor, un collar de calaveres, i el seu vehicle és un toro.
Les diferents maneres de representar la tríade:
Trimurti: significa les tres divinitats amb els seus atributs: el rosari, el bol d'aigua, la massa, el disc, el bastó amb el crani, i el trident
Hari-hara-pitamba: un sol cos amb tres caps i sis braços amb els seus atributs.
Ekapada-Murti: Siva de cos sencer i que dels seus costats li surten Brama i Visnu. Normalment està sostingut sobre una sola cama (en té dues, però se sosté en una!!)